Que designa una part d'un tot. Adjectiu partitiu. Substantiu partitiu. [...]

Forma que revesteix l'adjectiu bo quan precedeix l'element que modifica. [...]

D'una manera neta. Els còdols del fons marí es veien netament. Ho ha fet netament, sense trampes. Anteposat a un adjectiu, sense dubte ni possibilitat de confusió. Respongué en un to netament despectiu. És un país netament agrícola.  [...]

En ling., que deriva d'un nom substantiu o adjectiu. Un verb postnominal. [...]

D'una manera substantiva. A la manera d'un substantiu. Un adjectiu usat substantivament. [...]

Categoria lèxica constituïda per mots invariables que modifiquen un verb, un adjectiu, un altre adverbi o tota una oració. Adverbis de lloc, de temps, de manera, de grau. Mot d'aquesta categoria. adverbi pronominal Adverbi que pot exercir la funció de pronom. [...]

D'una manera adjectiva, amb el valor i la significació d'un adjectiu. Aquest substantiu està usat aquí adjectivament. [...]

Un nom femení. La forma femenina d'un adjectiu. Gènere femení. El femení d'un adjectiu.  [...]

Que té el valor d'un adjectiu. En l'expressió anell de ferro, els mots de ferro constitueixen una locució adjectival.  [...]

Figura retòrica per la qual un nom, un adjectiu o un verb presents en una clàusula són sobreentesos en altres clàusules. [...]